dissabte, 3 d’octubre del 2009

Henri Bergson. Vida i Obra


VIDA

Va néixer el 18 d'octubre de 1859 a la ciutat de París. Fill de mare anglesa i pare jueu polonès exiliat. Va estudiar humanitats a l'École Normale Supérieure de la capital Gala, on es va graduar el 1881.Entre 1897 i 1900 fou professor d'Humanitats continuant els seus estudis i aconseguint el doctorat a la Universitat de París. A partir de 1900 va ser catedràtic de filosofia occidental del Collège de France, on fou mestre docent fins el 1921, any en el qual es va retirar de l'ensenyament.
Bergson va morir a la ciutat de París el 4 de gener de 1941.

OBRA

Bergson, hereu d'un pensament romàntic, propugna l'acció. Reflecteix l'impaciència sobre el desapassionat exercici de la raó dels científics i filòsofs. Bergson aposta per la realitat de les experiències. Bergson ataca la lògica mateixa com una influència nefasta que cal vèncer. Aquesta doctrina s'exposa en la seva obra L'évolution créatrice ("L'evolució creadora", 1907) on aposta per una evolució "artística" on els canvis evolutius de la naturalesa es facin per impulsos creadors, a la manera d'un artista que vulgui fabricar característiques noves inexistents. De l'home considera que ha arribat a una etapa on l'intel·lecte ha sobrepassat a l'instint. Això per a ell és una desgràcia ja que a l'eliminar-se el seu instint s'elimina també la seva llibertat vital. La forma més elevada d'instint és la "intuïció", que és una espècie d'activitat mental que li proporciona una veritat directament d'acord amb el món. Allà on l'intel·lecte deforma la realitat, la intuïció capta l'experiència tal com és. L'any 1927 va guanyar el Premi Nobel de Literatura.

ENLLAÇOS

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou423se.htm

http://www.epdlp.com/texto.php?id2=161

TEXT D'ANAXIMANDRE. Activitat 1 (2nBaxt)

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penses per la seva injustícia, segons l'ordre del temps."

Per entendre aquest text, primer s’ha de saber que l'ápeiron “és el principi i element de totes les coses, i que conté la causa total del naixement i la destrucció del món”.

Aquest text parla sobre el ápeiron, tot el cosmos sorgeix del ápeiron i que quan tot finalitza, torna a l’ápeiron, per tornar a crear un altre kosmos.
En en el cosmos hi ha una lluïta de contraris i per equilibrar aquest desordre tot tindrà que tornar a l’ápeiron.