Destapa la felicitat

Aquest anunci ens explica l'importancia de la vida. Ens presenta a l'home més gran i a la nena més jove. El senyor lo explica que es troba afortunat per haver nascut. I que al final, només ens queda a la nostra ment, les coses bones de la vida. És curiós, però la vida és un regal, amb moments bons i difícils però s'ha de disfrutar, perquè la vida és molt curta. La vida passa molt ràpida, la vida és un "TEMPUS FUGIT". Per això hem d'anar a buscar les coses que ens facin feliços, i no en aquelles que només ens fan perdre el temps. Si estem aqui, aprofitem-ho!

La Fàbrica de la felicitat

Quan vaig veure aquest anunci, em va agradar. Perquè explica, o almenys m'ho sembla a mi, que hi han persones a la nostra vida que fan tot el possible perque siguem feliços. A la vida pasem obstacles, i a vegades per un petit error, "llençem a la borda" tot el que habiem aconseguit fins ara. Però només amb esforç podem aconseguir allò que ens proposem. Perquè som lliures de fer feliç a qui volguem.

L'estaca de Lluis Llach

L'estaca
(Lluís Llach)

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar

Creus en el Destí?

És difícil saber si existeix el destí o no. Penso que les persones hem de ser lliures per triar el nostre camí. Les eleccións del nostre pasat venen determinades per les nostres experiències. Som el que som perquè hem nascut en un lloc i en un temps determinat, potser si haguesim nascut en un temps diferent, el nostre carácter seria diferent o potser no. Tots alguna vegada hem pensat com seria la nostra vida si haguesim nascut en una família diferent, en un pais diferent...
Que hagues pasat si els nostres pares no saguesin conegut? Nosaltres potser no existiriem. Á part de tot aixó, penso que el destí no existeix, només existeix l’ho inevitable. M’hes imposible pensar que cada moviment, cada gest, cada acció estigui escrit, sinó quina vida més buida tindríem. Cadascún de nosaltres conduim la nostra vida apartir del que anem aprenent i no esperant el nostre futur. Per tant, la vida no està escrita, sinó que la escribim nosaltres durant el nostre recorregut.

Que és el Bé?

La paraula “bé” no significa per tots el mateix. El bé requereix el mal perquè sinó no te valor, el mateix pasa a l’inversa. L'home busca la felicitat, el bé és el que la permet arribar a la felicitat, mentre que el mal és el que impedeix la seva felcitat. Jo crec què el bé i el mal existeixen. Però tots dos conceptes són creats per els humàns. Perquè cadascú creu que una cosa es una bona i una altra es dolenta.
Per exemple, per a mi robar es dolent, però per a una persona que no té casa, ni treballa ni diners, robar serà bó. Per això és que el bé i el mal i són dins de cadascú.
El bé es tot allò que afavoreix el teu èxit personal i allò que no faci mal a ningú.

Exemples de Fal·làcies

Preguntes complexes
Has deixat de jugar al ordinador?

Argument ad ignorantiam
No s’ha pogut comprovar que Deu existeix, per tant no existeix.
No s’ha pogut comprovar que deu no existeix, per tant no existeix.
Argument circular
La noia és morena perquè té el cabell negre.

Fal·làcia ad hominem
Papa, com em pots dir que estudii si tu de petit no ho vas fer?

Fal·làcia ad baculum
No pots suspendre cap més matèria, perquè sí no deixaràs de sortir els dissabtes.

Fal·làcia ad populum
Com em pots fer aixó? Amb lo que he fet jo per tu!

Fal·lacia ex populum
Tothom admet que la teoria del Big Bang es correcta, per tant es certa.

Fal·làcia Post hoc, ergo propter hoc
El fet de que porti les estampes de la verge en els exàmens, fa que els aprovi.

La generalització precipitada
Alguns culès són maleducats.
Tot els culès són maleducats.

Argument del pendent relliscós
Si fas els deures, et posaràn positius,
I si et poses positius, et pujaràn la nota i aprovaràs.

Preguntes de la pàgina 139

àEsteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Jo crec què Déu si què pot ser omnipotent ja què el mal només pot ser vençut per la fe, l'esperança i l'amor.
àEntra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Si què entra en contradicció ja què Déu és l´unic què pot superar el mal.
àQuines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és el dolor en totes les seves formes, en el món, inclosos els desastres naturals. El mal moral és la lliure decisió humana d’actuar contra el bé.
I en el Moral , tampoc podem posar a Dèu com el responsable ja què el qué passa es què es la lliure decisió de home d´actuar de aquesta manera , és una desició què forma part de la lliure elecció humana .
àQuin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
.Crec que el mal està en l'essència mateixa i en la naturalesa de l'ésser humà.
àSeria possible, i desitjable, un món sense mal?
No crec què sigui possible ja què es un fet què be en el essér humà.
àEls terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Són simples fenòmens naturals.

Definicións del tema 6

- individuà És qualsevol ésser complet què pertany a una èspecie sigui animal o vegetal.
- individualisme posesiuà La llibertat individual és va desenvolupar amb el temps fins a convertir-se en la teoria Individualisme Possesiu.
- sociavilitat naturalà L' ésser humà és un " animal polític" que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d' acord amb les capacitats pròpies.
- contractualismoà És diu què l' ésser humà no és sociable per naturalesa, sinò que la societat és una construcció artificial nascuda per fer possible una convivència precària.
- pacte socialà Rousseau diu que l' home és per naturalesa benèvol però que la societat la seva ment amb l' egoisme i la propietat privada el que posa en perill la sana convivència entre les persones, per tant, per sortir d' aquesta situació caldria una societat justa basada en l' acord de tothom i orientada cap al bé comú.
- voluntat generalà És el què el conjunt de persones estan decord amb alguna cosa .
- antropologia socialà Aquesta ciència es dedica a l' estudi de la manera de viure dels diferents grups humans i l' evolució que han experimentat i el comportament de les diferentes societats.
- socialització primariaà És el procés pel qual s´interioritza el procés de sociabilització que té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat des de els primers moments de la infantesa.
-culturaà És la capacitat humana universal per a classificar, codificar i comunicar llurs experiències de manera simbòlica siguin de coneixaments , creences , art, moral , dret, costums i altres actituts i hàbits què l´home adquireix com a membre de la societat.
- subculturaà Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major
- contraculturaà És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta un projecte de cultura i societat alternatiu
- civilitzacióà Moviement de rebel·lió contra la cultura hegemòniga que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
- etnocentrismoà Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar als altres.
- xenofòbiaà Odi envers els estrangers.
- racismeà Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.
- aporofòbiaà Es basa en el menyspreu i el rebuig envers el pobre.
- relativisme culturalà Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d´una cultura aliena , i recomana la tolerancia cap a les diferents expressions culturals.
- interculturalismeà Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativismo cultural perquè propunga la trobada entre les diferents cultures en condicions d´ igualtat.

De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

Si que podem viure amb altres cultures, pero poca gent pensa així. L’individu avui en dia no vol viure amb altres cultures que no sigui la seva, per la raó que quant una persona marxa a l’extranger a segons quin país, li obliguen a posar en practica la seva cultura. A tot aixó s' afegeix la falta de respecte, que alguns individus tenen en vers aquells que són diferents. La multiculturalitat conserva la pròpia identitat de cada cultura però no produeix diàleg. Ha de ser present el respecte als Drets Humans. En el fons totes les cultures són iguals; una posició intercultural defensa que les cultures són diferents però poden trobar un àmbit comú de diales. La convivència acostuma a ser difícil, però es pot conviure respectan als altres. Les cultures s’han de conèixer, i per tant hem de conviure amb els altres.

<< El Choque de las civilitzaciones >>

Huntington pensa que ens encaminem cap un món multipolar on les causes dels conflictes seran culturals i religioses.Les diferències culturals són més concretes que no pas les ideològiques i el que ha de fer Occident és unir-se, deixar de banda les divisions internes, i tornar-se a rearmar.. Segons Huntington i un ingent nombre d’intel·lectuals, la diferència és motiu de conflicte.

Aportacions de l'antropologia cultural

LES PRIMERES SOCIETATS
-Sobrevivien graciés a la casa i a la recol.leció
- tots aconsegueixen els aliments i els consumeixen)
-El cap d’aquestes societats és un home amb experiència que ha de prendre decisions.
- Viuen en cabanes.

LES SOCIETATS AGRÍCOLES
-I era present el sedentarisme , què es l´esgotament del caçador i l´augment demogràfic què fan empenyer a l´home a buscar nous recursos de conreus i a domesticar certs animals.
-eren ser sedentaris.
-lAcumulació i redistribució controlada.
Hi ha un cap de la tribu s´ha encarrega de recollir i emmagatzemar béns per satisfer les necessitats de la població.


ESTATS NAIXENTS :
Per passar d´aquestes societats primitives a l´Estat va donar unes condicions noves:
Una forta centralització del poder
Una estratificació social mes gran
Una clara divisió de funcions
Una desigualtat en la distribució de la riquesa
Un desenvolupament urbanístic
Un notable creixement natural

L'èsser humà és sociable per naturalesa?

L’èsser humà si és sociable per naturalesa. Els èssers humans necesitem la societat per viure, per portar a terme les nostres capacitats i per ser feliços. Com va dir john Stuart Mill al segle XIX, “ Lèsser humà no és una illa”. No s’entèn a l’èsser humà fora de la societat, l’humà per si sol no és res. Els èssers humàns disposem d’un llenguatge que nomès s’utilitza dins de la societat. Aquesta et permet conèixer el bé i el mal, i els humàns estem obligats a fer-ho. L’èsser humà té la necessitat de comunicar-se, per això existeix la societat, sense societat no existiria l’èsser humà.

DOC.1 ( Pàg 120 )

1-Idees principals
Hem de ser independents dels altres, ja que la independència significa llibertat. L’individu ha de mirar per si mateix.
2-Tìtol
Les proposicións del individualisme possesiu
3-Argument del text
L’èsser humà ha de ser lliure, per tant, ha de deixar de dependre dels altres. L’individualisme possesiu diu que l’individu és el propietari de si mateix i que no deu res a la societat
4-Compara amb altres teories
El podria comparar amb el Individualisme Altruista, ja que defensa que els humans estem dotats d’una insociable sociabilitat, i que és necessari trobar un equilibri entre un individualisme insolidari i un col·lectivisme.

Definicións.

-Raó Teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món , cap al coneixement de la realitat.
-Raó Practica: Mira d‘orientar l‘acció, s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos a la consecución d’una idea moral.
-Metafísica: Pretén anar més enllà de les explicacións científiques. Tracta sobre els primers principis i de les primeres causes
-Opinió(Kant): Estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert però no en té seguretat.
-Interès emancipador: Allibera el éssers humans de la dominació i la reprensió.
-Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.
-Dogmatisme : És la capacitat de la veritat absoluta
-Esceptisme Moderat: Defensa que ens hem de comportar allò que és probable.
-Criticisme: És la posició intermèdia entre el dogmatiste i l’esceptisme. Obté conèixements certs però revisa els límits.
-Perspectivisme: Què si què es pot arribar el coneixement de la realitat però conjugant diferents perspectivas.
-Realisme: L’objecte de conèixer existeix per si mateixa independenment del subjecte.
-Idealisme: Què la realitat no existeix independentment del subjecte què la coneix.
-No esi: té com objecte d'estudi les idees. És la mateixa conciència.
-.Perjudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització...
-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat .
-Autoritat: Afirmació què s’accepta com a certa perquè prové d’algun aquí es concedeix el crèdit per el coneixement què te de la matèria.
-Evidencia sensible: És el criterio que considera cert allò que be donat a través dels sentits
-Adequació: concordança en el què és diu de quelcom i quelcom és.
Coherència : Corcondança entre pensament i realitat
-Pragmatisme: Identifica el que és cert amb el que és útil.
-Concents: Acord al qual arriben uns interlocutors en condicións ideals de diàleg
-Contingència: Allò que és però podría no ser.

Lo Virtual és real?

Dir si lo virtual és real o no és quelcom relatiu. Podríem dir que és real perquè l’utilitzem cada día i perque apareix tal com es. Però per una altra banda, podem dir que no és real perquè no ho podem tocar, no és tangible.
El terme virtual és un concepte per a referir-se a un aspecte de la realitat que no és material, però que si és real. Lo real es allò que té existència. Crec què lo que és virtual pot arribar a ser real perquè ens pot ajudar a descobrir coses què no les coneixem.