Henri Bergson

Bergson, henri louis

View more presentations from Rocio.

La filosofía de Henri Bergson

La filosofia bergsoniana s’inscriu en el context de la crítica al positivisme, a la psicologia neokantiana, i apareix com a continuadora d’un cert espiritualisme, però destaca especialment el seu enfocament vitalista i el seu interès per l'evolucionisme. Va tenir també moltes connexions amb el pragmatisme, especialment amb el del seu amic William James (molt influenciat per Bergson, especialment en la seva concepció del stream of thought) i amb la concepció utilitarista de la ciència. No obstant això, no pot parlar-se pròpiament de deixebles de Bergson, potser amb l’excepció de Edouard Le Roy, que va continuar la seva línia de pensament en el Collège de France.

El bergsonisme, que va arribar a ser una moda intel·lectual, va influir també sobre Maritain, sobre alguns corrents fenomenològics (sobre Scheler especialment), sobre l'existencialisme i sobre diversos corrents estètics (sobre Proust, parent de Bergson, i sobre Antonio Machado, per exemple). La discussió entre Bergson i Einstein arran de la publicació de Duració i simultaneïtat (1922).
Bergson elabora la seva idea fonamental, la de la duració: no sols l’home es percep a si mateix com duració (durée réelle, idea fonamental que desenvolupa en Assaig sobre les dades immediates de la consciència i en Matèria i memòria 1896), sinó que també la realitat sencera és duració i élan vital (idea que desenvolupa en L’evolució creadora). D’aquesta manera, la noció de duració és el nucli de la filosofia bergsoniana, i corrobora el que el mateix Bergson afirmava sobre tots els grans filòsofs, a saber, que cadascun d’ells només ha tingut una gran idea que ha anat desenvolupant a la seva obra