dimecres, 22 d’octubre del 2008

Definicións

Definicións de Filosofia

Saber Ordinari: És basa en el saber que sap el què, però no el perquè.
Saber científic: És el saber que li preocupa el perquè.
Saber filosofic: Té la finalitat d’entendre l’estructura fonamental de la realitat.
Ciència: Tipus de conèixement que aplica l’experimentació i les matemàtiques a l’estudi de l’arrel.
Mètode: Manera de pensar, prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema(Axiomadeductiu).
Mètode hipoteticodeductiu: Parteix d’una hipòtesi i després la contrasta a través de l’experiència.
Hipòtesi: Suposició provisional sobre el comportament d’un determinat aspecte de la natura.
Llei: Una hipòtesi confirmada.
Inducció Completa: Parteix del conèixement individual de tots i cadascún dels casos que tenen lloc en un àmbit.
Mite: Narració fantàstica on apareixen personatges que expliquen el cosmos.
Mètode Empiricoracional: És el mètode on els sentits es mostren i la raó s’encarrega d’unificar.
Empirisme: Dóna importància a l’experiència i no tant a la raó.
Idees Innates: Són idees clares, evidents i certes que provenen de la raó i no les hem aprés.
Mètode AnaliticolingÜistic: La seva finalitat és aclarir el llenguatge.
Hermenèutica No Normativa: No posa normes a la comprensió.
Joc de llenguatge: Diverses formes d’utilitzar el llenguatge.
Pretensións de la validesa de la parla: Normes que ha de poseÏr tota la comunicació segons l’Hermenèutica Normativa.
Ontologia: Filosofia teòrica, que va parla el tractat de l’èsser.
Estètica Filosofia pratica, que s’ocupa de la bellesa.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Tipus de Ciències


Aquest és l'esquema dels tipus de ciències

Mètode de les ciències Socials


Esquema del mètode de les ciències socials

Mètode inducctiu


Esquema del metode Inducctiu

El saber científic


Aixó és l'esquema del saber científic.

Informació sobre Wittgenstein


Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Educat per tutors en la seva pròpia casa fins als catorze anys, després d’acabar els estudis secundaris a Linz, estudia enginyeria aeronàutica en el Technische Hochschule de Berlín-Charlottenburg i posteriorment en la Universitat de Manchester, fins a 1911. Els seus interessos es van desplaçar de l’aviació a la matemàtica i, d’aquesta, als seus fonaments; la lectura dels principis de la matemàtica, de Russell el porta a la filosofia. Visita el 1911 a Frege i estudia amb Russell, en el Trinity College de Cambridge, durant el curs de 1912 a 1913 -conegut és l’enorme impacte que la brillantor de la seva intel•ligència va causar en Russell-, forma part del famós grup de «The Apostles», i coneix i tracta també a G.E. Moore i a J.M. Keynes.
Acabats aquests estudis, marxa a viure com un solitari a Noruega, on es dedica a les seves primeres investigacions lògiques, fins que en iniciar-se la Primera Guerra Mundial s’enrola com a voluntari en l’artilleria austríaca i, el 1918, és fet presoner de guerra de l’exèrcit italià al front del Tirol. En aquesta època ja havia redactat en notes, escrites durant la campanya i guardades en quaderns a la seva motxilla, el que havia de ser el seu Tractatus Logico-Philosophicus. Tancat a Monte Cassino, va aconseguir enviar una còpia del manuscrit a Russell i, ja alliberat, ambdós filòsofs es van citar a La Haia, el 1919, per analitzar el seu contingut. Un cop donat per acabat el llibre, (el títol inicial del qual era La proposició, tot i que es va publicar primer en alemany el 1921 amb el títol, inspirat per G.E. Moore, de Logisch-philosophische Abhandlung), es va publicar en anglès el 1922 amb el nom amb què és conegut, i acte seguit Wittgenstein va abandonar la filosofia, va renunciar a la substanciosa herència familiar i va treballar, fins a 1926, com a mestre en diversos pobles de la baixa Àustria, època que no va considerar especialment feliç. Poc després coneix a Moritz Schlick, iniciador del Cercle de Viena i a Rudolf Carnap i a altres membres del Cercle, i reinicia la seva activitat filosòfica, presentant el seu Tractatus com a treball per al doctorat, que obté en Cambridge. Dóna classes durant uns anys a Cambridge i escriu Anotacions filosòfiques i Gramàtica filosòfica, i del treball intel•lectual d’aquesta època sorgeixen nous enfocaments filosòfics que cristal•litzen en Els quaderns blau i marró (publicats després de la seva mort, el 1958, i així anomenats pel color de les tapes dels quaderns de notes). Després d’un viatge a Rússia, amb la intenció potser d’establir-s'hi, es dirigeix novament el 1936 a Noruega, on roman nou mesos i inicia la redacció d’Investigacions filosòfiques, la seva obra més important, que suposa a més a més, un canvi d’orientació en la seva filosofia. Torna a Cambridge i, després de l’annexió d’Àustria per Alemanya, el 1938, adquireix la nacionalitat britànica, se li concedeix la càtedra de filosofia a Cambridge, com a successor de G.E. Moore, que no ocupa per haver de prestar serveis com a ajudant d’hospital durant la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, reprèn la seva activitat com a professor a Cambridge, que abandona el 1947, ara definitivament. Passa un temps a Irlanda, on retirat de tota activitat acadèmica acaba la redacció d’Investigacions filosòfiques (que es publica el 1953), i ocupa part del seu temps a ensinistrar ocells. El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del Pensament
El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.
Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'autèntic significat dels mots està en el seu ús (un corrent proper a la pragmàtica) i tota comunicació és, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perquè pugui ser entés pel receptor. Els filòsofs porten segles buscant l'essència de les paraules, suposant que aquesta existeix, però ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals.

Comentari de Text

Comentari de text.

L’objecte de la filosofia
L’objecte de la filosofia és l’aclariment lògic del pensament. La filosofia no ès una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són <>, sinó l’aclariment de les proposicions. La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb presició els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

1. Idees principals
La filosofia és una activitat.
La filosofia ha d’aclarir els pensaments confusos
Una obra filosofica consisteix en eludicions

2. Posa un títol
La funció de la filosofia

3. Quina és la funció de la filosofia segons el text?
La funció de la filosofia és aclarir i delimitar els pensaments confusos.
3.1 Per què Wittgnstein afirma que la filosofia es una activitat?
Perque quan filofosofem, estem pensant. I pensar, és una activitat que realitzem, no una teoria.
3.2 Comenta la seguent frase: La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb presició els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
Doncs, la gent te molts pensaments al cap, tot i que tots son confusos. Penso que el qué vol dir Wittgenstein es que la filosofia ha de servir per aclarir, tot i que a vegades, crea més confusió.

4. Quin mètode defensa l’autor? Compara’l amb altres autors.
Crec que es el anticolinguístic ja que es planteja perque les expresións filosofiques són imprecises i oscures i creen confusións

Informació sobre Xavier Zubiri


Biografía
Ingresa en 1917 en el seminario de Madrid, donde estudia filosofía con Juan Zaragüeta y en 1919 con Ortega y Gasset en la Universidad de Madrid. Gana la cátedra de filosofía de esta Universidad en 1926. Con un permiso de estudios, asiste a cursos en Friburgo y Berlín, con Husserl y Heidegger. Tramita su secularización y contrae matrimonio en 1936 con Carmen Castro (hija del historiador Américo Castro).Durante la guerra civil permanece en París donde trabaja en Física con Louis de Broglie y con Emile Benveniste en filología.Al acabar la guerra acepta la cátedra de filosofía en Barcelona, y pide la excedencia por su descontento con el modelo de universidad vigente en aquel momento. Desde entonces impartió cursos privados, muchos de ellos publicados póstumamente. Contó entre sus díscipulos y colaboradores al jesuita español Ignacio Ellacuría y al filósofo chileno Jorge Eduardo Rivera, traductor de Ser y Tiempo, de Heidegger, asi como a el padre agustino Ángel Jubera. Falleció a la edad de 85 años en Madrid. Su filosofía es de una gran originalidad, en ella destaca su elaboración de una nueva idea de la realidad. La realidad no es sinónimo de las cosas existentes sino que es lo presente en la percepción como siendo algo propio de lo dado, es a lo que Zubiri llama "de suyo". Ha ejercido gran influencia en la teología de la liberación y en las filosofías de la praxis contemporáneas. Durante un tiempo, para sobrevivir, se dedicó on su esposa a la traducción de textos: Una de sus traducciones más conocidas fue la que realizó de la obra "¿Qué es Metafísica?" de M. Heidegger. No fue un autor muy prolífico y durante su vida publicó: Naturaleza, Historia, Dios (1943) que es una recopilación de artículos publicados en revistas pricipalmente; Sobre la Esencia (1963) donde expone su concepción metafísica de la realidad centrada en la idea de sustantividad; y los tres tomos de Inteligencia Sentiente (Inteligencia y Realidad - 1980; Inteligencia y Logos - 1982, Inteligencia y Razón - 1983) en la que Zubiri describe su idea de lo que es la intelección del hombre. Actualmente sus cursos están siendo publicados por la Fundación Xavier Zubiri.
Principales temas de su reflexión filosófica.
Su elaboración filosófica es un intento de superar el subjetivismo reinante en la modernidad y el realismo ingenuo de la filosofía clásica. La existencia humana es comprendida como religación (uno de los conceptos fundamentales de la filosofía de Zubiri). Introduce, en el análisis histórico la necesidad de las posibilidades, es decir del estudio no sólo de lo que pudo ser. La categoría clave de la que parte su filosofía es la realidad, pero entendiendo ésta como forma, como lo real de suyo, no allende la percepción sino en la percepción. En la aprehensión de la realidad ésta se capta cómo real. Esto sería la "aprehensión primordial de la realidad" la cual es realizada por una inteligencia sentiente (une lo intelectivo a lo sensorial). Desde esta inteligencia sentiente aprehendemos lo real como real de suyo. Pero la cuestión de qué puede ser la realidad y que son las cosas en realidad y en la realidad será función del logos y la razón. Desde estos dos momentos posteriores, el hombre hará un ensayo de lo que pueda ser la realidad allende la aprehensión. El Hombre, animal de realidades.

Exercici Pàgina 30. Doc12.

Exercici document 12

( Pàgina 30 )
Doc.12

- Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penultima? Quines conseqÜències té per a nosaltres?
No ens preocupem dels problemes seriosos, sinó ens ocupem de les coses cuotidianes.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de repeglar-se sobre un mateix?
Jo crec que tothom ha tingut un moment de soletat. Jo sempre m’he preguntat, que qué seríen en un futur, com serà la meva vida d’aquí a uns anys.

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofía contemporània?
El problema, és la forma intel•lectual de la soletat sonora, que ens trobem situats dellà tot el que hi ha és una situació transfísica i metafísica.

Exercici Pàgina 21. Doc4.

Exercici Document 4

( Pàgina 21 )
Doc 4.

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Les lleis, són una hipòtesi confirmada, i les teories, són els conjunts de lleis, és a dir, el conjunt d’hipòtesi confirmades.

- Busca algún exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de la gravetat
La Llei de Newton

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Creus que la filosofia és ciència?

Creus que la filosofia es ciència?

No crec que la filosofia sigui ciència, perquè tota la ciència està comprovada i la filosofia no. Els pensaments no és poden comprovar. No es considera que sigui ciència, ja que és un pensament d’acció i raó. La filosofia es limita a buscar i preguntar explicación més racionals. La ciència, sempre té una definició per a tot, en canvi la filosofia sempre ens deixarà un enigma, per a que nosaltres, pensem si hi ha una explicació més enllà, del que simplement obervem

Que és la filosofia?

Hola!
Començo ja a penjar les activitats i redaccións fetes.

Aquesta redacció va ser la primera que vam fer.

Que és la filosofía?

Per a mi la filosofia és pensar sobre coses que mai en la meva vida hagués pensat. No sé que és filosofia, ja que només hem fet una classe. Pero estic segura que la filosofia m’ajudarà a resoldre problemes o dubtes que en tinc, o fins i tot a crear-ne encara més dubtes. Penso que la filosofia no serveix per res més que no sigui per pensar, per interessar-se sobre la filosofia, cal interessar-se per l’home i per el món. No puc fer una redacció massa llarga, ja que no sé el que és la filosofia, potser estaría bé, fer aquesta mateixa redacció abans d’acabar el curs, i segur que el desenvolupament de la redacció es totalment diferent, ja que, almenys jo, si sabré el que és filosofia.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Hola!


Hola!

Bueno, doncs aquest és el meu blog de filosofia. Espero intercanviar opinións, discutir sobre temes... i que sigui una bona eina d'estudi!


Molts Petòns!



Rocio :-)