Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from rocio5.

Definicións tema 10

Intel·lectuisme Moral:Identifica el saber amb la virtut.
Maièutica:És l’art de donar llum a la veritat
Hedonisme:Experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor
Felicitat(Aristòtil):Ser home en el sentit més ple de la paraula
Prudència:Constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé, ens ajuda a trobar el terme mig entre el defecte i l’excés.
Pau interior:fent-se sensible el sofriment i les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers:Introduida per Jeremy Bentham, diu que tots els plaers són iguals en qualitat, i que els plaers de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total de plaer.
Utilitarisme de les regles:Exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les consequències.
Ètica deontologista:Es preocupa pel deure
Ètica teleològiques:Persegueixn un fi
Imperatiu categòric:Són ordres morals. Obliguen de forma universal i incondicional, mana sense condicions, sense prometre res a canvi
Dignitat humana:Els éssers que poden intercambiar-se per altres tenen un preu, és possible trobar-los un equivalent. Un ésser autònom és únic i per aixó no té preu, sinó dignitat
Intuicionisme dels valors:afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme:Els principis universals allunyen els individus de la comunitat en la qual adquireeix la identitat i els porten a ignorar quines virtuts cal cultivar.
Universalisme:
teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Jonh Stuart Mill

John Stuart Mill nasqué a Pentonville, Londres (Anglaterra) i fou el primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajuda de Jeremy Bentham i Francis Place. Rebé una educació molt rigorosa i fou aïllat deliberadament del contacte amb altres nois de la seva edat. El seu pare, un seguidor de les idees de Bentham i de l'associacionisme, tenia la idea de crear una figura intel·lectual que continués difonent les idees utilitaristes després de les morts de Bentham i d'ell mateix.

Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als tres anys sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues amb la seva corresponent traducció a l'anglès, a l'edat de vuit anys les faules d'Hisop, l'Anàbasi de Xenofont i l'Heròdot i tenia coneixements de Luci, Diògenes, Isòcrates d'Atenes i Plató. També tenia força coneixements de la història d'Anglaterra. Als vuit anys, començà a estudiar llatí, geometria i àlgebra i féu de mestre als seus germans més petits. Les seves lectures principals eren sobre temes d'història si bé llegí tots els autors clàssics grecs i llatins que es llegien a les universitats de l'època; així a l'edat de deu anys llegia Demòstenes i Plató amb facilitat. El 1818 el seu pare publicà Història de l'Índia. immediatament després, comença a estudiar lògica i llegeix els tractats d'Aristòtil. En els anys següents, s'introdueix en l'economia política i estudia Adam Smith i David Ricardo.

Mill treballà per la Companyia de les Índies Orientals britànica, però fou també Membre del Parlament pel partit liberal. En la seva obra "Consideracions sobre el govern representatiu", Mill exposa diverses reformes per al parlament i el sistema electoral, especialment en temes de representació proporcional i extensió del dret de sufragi.

El 1851 Mill es casà amb Harriet Taylor després de 21 anys d'amistat. Harriet Taylor tingué una gran influència en l'obra de Mill tant al llarg de la seva amistat com posteriorment durant el matrimoni; n'és un exemple la defensa que fa Mill dels drets de la dona.


[edita] Obra
La seva obra Sobre la Llibertat fou un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu. Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill defensà que el paper de l'estat hauria de ser la supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany. Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Els éssers humans, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients, i tenen les opinions que volen, i l'Estat no ha d'intervenir en aquests afers de la vida privada.

Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d'altres persones, i, per tant no poden circumscriure's dins l'àmbit de la vida privada de la persona. És, només en aquestes circumstàncies en les que l'Estat pot intervenir. Cal controlar els Poders de l'Estat, i situar-los, només en l'àmbit de la vida pública. John Stuart Mill valora com un bé preciós la llibertat dins l'àmbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió són elements de la màxima importància pel seu pensament.

D'acord amb Isaiah Berlin, Mill només parla de llibertat negativa, és a dir, que per a ell la llibertat es defineix com l'absència d'impediments obstacles i/o coerció. Aquesta concepció de la llibertat contrasta amb la idea de llibertat positiva que centra el focus d'atenció en la capacitat d'actuació i en la presència d'oportunitats per exercir la llibertat.

Cal distingir entre allò que desitgem, ja que ens fa feliços, d'allò que desitgem per poder arribar a ser feliços. Les virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem Felicitat, són el camí cap a la Felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la comprensió de la Felicitat a travès del coneixement i l'experiència.

Així, John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en ell mateix, i que les accions seran considerades correctes o incorrectes en funció de si proporcionen la Felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que considera la Felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.

La Felicitat és l'única cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que és desitjable, ho és com un medi per arribar a la Felicitat. Com ho podem probar? Tenim força problemes per fer-ho degut a l'evidència del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, però això no té per qué significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relació entre allò que és bo i allò que és desitjable.

No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors, i plaers inferiors, i les nostres accions han de donar preferència als plaers superiors. Aquí veiem una clara influència del pensament d'Epicur i d'Aristòtil. Els plaers superiors són els que porten al desenvolupament moral propi de l’ésser humà: el coneixement, i el treball intel·lectual. Per això afirmarà: És millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, i és millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet.


L'obra magna de Mill fou Sistema de Lògica, de la qual es realitzaren nombroses edicions. En aquesta obra avalua les categories aristotèliques i proposa el seu propi sistema. Exposa la seva teoria de termes i proposicions i es centra en el procés inductiu. Aquesta obra recull una forta influència de l'obra de William Whewell Història de les ciències inductives (1837).

Comentari de text: La persona té dignitat i no preu.

Idees principals:
Tracta sobre la dignitat i el que no té dignitat, explica que en la nostra felicitat com a fi tot el que no té dignitat, té un preu.
Hi han actes que s'han de pagar, però uns altres que no perquè són actes morals de la teva dignitat

posa títol: La dignitat i el preu.

El text es centra en la consciència moral i d’imperatiu categòric, els imperatius que proposava Kant, que es basaven en unes ordres morals com en el text la dignitat i per això no té preu, a diferencia entre els cínics que consideren que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l’individu davant les normes i les institucions socials o els estoics que creuen que és savi el que viu segons la natura i per això s’interessen per l’ordre dels cosmos i per aquest sabem com ens hi hem de comportar, o els hedanistes que consideren que hi ha de moral perquè els homes busquen els plaer i fugen del dolor i pensen que la intel·ligència serveix per calcular els mitjans més adequats per aconseguir el màxim plaer possible.
la dignitat no és podria mai perdre perquè quant la perds des de un principi ja les coses cambien.

ES MILLOR SER UN ÈSSER HUMÀ INSATISFET QUE UN PORC SATISFET

Referent a la frase “ És millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet”, jo no hi estic d’acord. Penso que una persona que és simple, pot ser més feliç que una persona molt culta. Per mi la felicitat és més important que ser simple o no. Un clar exemple és el personatge de dibuixos animats, Homer Simpson. Homer és molt simple, en canvi és molt feliç simplement amb una cervesa i un donut. Però clar, també tenim la possibilitat de que el ximple sigui feliç amb el que té perquè tampoc no coneix més. Potser si Homer siguès una mica més llest, seria més feliç. Però jo penso que la felicitat se la posa un mateix, i la busca un mateix. La vida és una busca constant de la felicitat, i mai arribarem a tenir la felicitat màxima. Cadascú sap quina és la seva felicitat i s’ha d’apendre a ser feliç amb el que hi ha.

Ningú fa mal sabent que ho fa

No estic d'acord amb aquesta afirmació. Crec que si hi han persones que són plenament concients de que estàn provocant mal. Un exemple és Adolf Hitler, que era una persona molt intel·ligent i sabía perfectament que el que estava fent no era gens bó. No hi ha cap personaque no sapiga distingir entre el que és el bé i el que és el mal. Moltes vegades sense volguer si que fem accions que poden fer mal a algú però no sempre és així.

Definicións tema 9

Temperament:conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposem a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i el que és dolent.

Llibertat interna: és l’absència de cohesió interna que et permet decidic sobre les decisions que t’afecten.

Condicionament: l’home no té absoluta i total llibertat, però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: llei segons la que diu que tot està escrit.

Determinisme econòmic: L’home està determinat per la infraestructura econòmica.

Determinisme genètic: estem influenciats pel gens.

Ús regulatiu: Kant va proposar que tot fenomen es pot investigar com si tingués una causa, això no vol dir que la tingui. Només opta per aquest perquè a l’hora que es realitza la investigació no es renuncia a la llibertat.

Autonomia moral: afirma que el subjecte dóna a si mateix la seva pròpia llei.

Nivell preconvencional: es el nivell en el qual s’actuen i es creu just allò que s’atisfà les meves necessitats. Per tant són persones immadures que actuen per impulsos nerviosos i que són totalment heterònoms.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. Consciència per damunt de la llei.

Responsabilitat moral: ha d’assumir la reparació dels danys fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi imperatiu ecològic, obrar de tal manera que respectem el teu entorn per afavorir una vida saludable a la Terra, per això és important que actuem com a cooresponsables.