PROJECTE 2.

Context Històric del S. XIX


És un període que va des de l'any 1815 fins al 1914. Durant aquest segle, l'Imperi espanyol, portuguès i otomà comencen a defallir, i el Sacre Imperi Romà i l'imperi Mogol desapareixen definitivament.
Després de les guerres napoleòniques, l'imperi Britànic esdevé la màxima potència mundial i passa a controlar territoris que comprenen la quarta part de la població mundial i la tercera part de la seva àrea terrestre.
L'esclavatge va desapareixer arreu del món. L'electricitat, l'acer i el petroli varen iniciar la segona revolució industrial cosa que permeté a Alemanya, el Japó i els Estats Units de convertir-se en grans poders. Rússia i la Dinastia Qing a Xina fracassaren en el seu intent de mantenir-se en el mateix nivell que els seus rivals, la qual cosa portà tots dos imperis a patir intensos períodes d'agitació social.

Esdeveniments

1801 - El Regne Unit de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda s'uneixen en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
1804 - Es funda la República d'Haití.
1804 - Fundació de l'imperi Austríac amb Francesc I al tron.
1805-48 - Muhammad Ali modernitza Egipte.
1806 - Dissolució oficial del Sacre Imperi Romanogermànic.
1807 - El Regne Unit il·legalitza l'esclavatge.
1808-09 - Rússia conquereix Finlàndia a Suècia.
1809 - Napoleó pren a l'Orde Teutònic el seu últim enclau a Bad Mergentheim.
1809 - Neix Charles Darwin a Gran Bretanya.
1808-1814 - Guerra del Francès
1810 - Independència de Mèxic.
1810 - Independència de Xile.
1810 - Independència de Colòmbia (no reconeguda fins el 1919).
1811 - Independència del Paraguai.
1815 - La derrota de Napoleó a la Batalla de Waterloo finalitza les Guerres Napoleòniques.
1815 - Congrés de Viena, redefinició del mapa d'Europa
1816 - Any sense estiu
1816 - Independència d'Argentina
1816-1828 - Auge de l'Imperi Zulu, sota Shaka.
1820 - Fundació de Libèria.
1822 - El Brasil esdevé un imperi.
1825 - L'Uruguai declara la seva independència de Brasil.
1830 - França ocupa Algèria
1830 - La Revolució belga al Regne Unit dels Països Baixos finalitza amb la independència de Bèlgica.
1833-39 - Primera guerra carlina, conflicte civil a Espanya.
1834 - Desaparició de la Inquisició a Espanya
1834–1843 - Primera Guerra de l'Opi
1835 - Revolució de Texas, incloent el conflicte amb Mèxic, que té com a resultat la fundació de la República de Texas.
1840 - Nova Zelanda és fundada.
1844 - El profeta persa Báb inicia el babisme.
1845-49 - La desastrosa gran fam irlandesa o també anomenada "Fam de la patata irlandesa" té lloc durant aquests anys.
1846-49 - Segona guerra carlina a Espanya, específicament a Catalunya on és normalment anomenada Guerra dels matiners.
1848 - Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx
1848 - Revolucions de 1848 a Europa.
1850 - Acaba la Petita Edat de Gel.
1851-64 - La Rebel·lió de Taiping a la Xina, el conflicte més sagnant del segle.
1854-56 - Guerra de Crimea entre la Gran Bretanya, França, l'imperi Otomà i l'imperi Rus.
1857-58 - Rebel·lió índia del 1857.
1859 - Charles Darwin publica L'origen de les espècies.
1861 - S'aboleix el feudalisme a Rússia.
1861-65 - Guerra Civil dels Estats Units entre la Unió i els Estats Confederats.
1866 - Guerra de les set setmanes entre Prússia i Àustria.
1868 - Revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, a Espanya.
1868 - Inici de l'Era Meiji al Japó.
1869 - Obertura del Canal de Suez, unint el Mediterrani amb la Mar Roja.
1870-71 - Guerra Francoprussiana que acabava amb la unificació d'Alemanya i Itàlia, el col·lapse del Segon Imperi Francès, la fallida de la Pax Britannica i l'aparició del Nou Imperialisme.
1872 - Fundació del Parc nacional de Yellowstone als Estats Units.
1872-76 - Tercera guerra carlina a Espanya.
1873-74 - Primera república espanyola
1884 - Conferència de Berlín, que resulta en el començament del repartiment europeu d'Àfrica.
1885 - Presentació del Memorial de greuges.
1889 - El Brasil esdevé una república.
1896 - Els Jocs Olímpics es reviuen a Atenes, Grècia.
1898 - Guerra hispanoamericana
1898-1900 - A la Xina, la rebel·lió dels Boxers acaba amb la intervenció de l'Aliança de vuit nacions.
1892 - Presentació de les Bases de Manresa.
1899-1913 - Guerra Filipino-americana.

El Mite de la Caverna aplicat al món actual.

Podem trobar moltíssim exemples del mite de la caverna aplicat en el món actual.Un exemple força clar seria el món dels videojocs, on et pots transformar només pressionant els botons i viure un munt d’aventures on tot és aparença i és un món irreal. Un altre exemple sería la publicitat on tot está manipulat, i res és real.
Aquest món està ple d'aparences.

Resum Mite de la Caverna.

En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners lligats de cames i coll, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre prové d'un foc encès darrera d'ells.

Plató, per boca de Sòcrates, ens diu que imaginem un camí elevat i llarg entre els presoners i el foc, on s'hi ha construït un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res més que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altra educació es pensen que les ombres que veuen són els objectes reals, la mateixa realitat. Però Plató ens convida a imaginar que un d'aquests captius comença a relacionar els sons amb les figures i comença a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esforç, de la caverna. Un cop hauria sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor.

Però, el mite no acaba aquí, sinó que Sòcrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perquè té l'obligació moral de explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però la gent presonera, alienada des de la infància el prenen per boig i se'n riuen, i fins i tot asseguren que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per l'abrupta caverna el matarien.

[edita] Interpretacions del mite de la caverna
Aquest final fa referència al mateix Sòcrates, que va se condemnat a mort en un judici popular a Atenes per obligar als seus conciutadans a pensar i a anar més enllà de les aparences. Qui és el qui allibera l'esclau? En el text de Plató no es diu explícitament, però el presoner que és alliberat, ho és pel "mestre" (nou homenatge de Plató a Sòcrates) que és qui l'obliga a pensar i a transcendir la falsa i còmoda realitat. De fet en el text es diu explícitament que cal obligar, per la força si convé, a alliberar l'esclau, que de tant acostumat que està a la seva esclavitud és incapaç de pensar en una realitat d'ordre superior. Hi ha, doncs, un sentit pedagògic d'aquest mite que es pot entendre com una al·legoria de l'ensenyament.

Per altra part, com hem vist, en el mite o al·legoria de la caverna es poden distingir dues grans regions:

A) l'interior de la cova, lleugerament il·luminada per una foguera i
B) l'exterior, dominat per la llum del sol.
A la vegada cadascuna d'aquestes parts es divideix en dues parts més, de manera que les ombres (A1)que els presoners veuen projectades al fons de la caverna, provocades per la llum del foc (A2), són ombres d'objectes artificials com àmfores, estàtues i d'altres objectes que transporten els homes que estan per darrera dels presoners. Per altra part, a la regió superior, fora ja de la caverna, també hi ha objectes (objectes naturals) com arbres, núvols, muntanyes o animals (B1). Les ombres que aquests projecten estan, però provocades per la llum del sol (B2). Així, doncs, des d'un punt de vista ontològic (referit, doncs, als diferents nivells de realitat) Plató parla de quatre nivells.

D'aquesta manera veiem que mentre les ombres del món interior de la caverna (que els presoners creuen que són l'única realitat) són projeccions artificials (d'objectes artificials provocats per un foc), a l'exterior de la caverna (que representa l'autèntica realitat que Plató fa coincidir amb les idees) les ombres són projeccions d'objectes reals (que Plató fa coincidir amb les entitats matemàtiques) projectades per la llum del sol (que Plató fa coincidir amb la idea del Bé suprem).

Aquestes quatre regions coincideixen amb els quatre graus de saber dels què parla Plató: la part corresponent a l'interior de la caverna s'identifica, des del punt de vista epistemològic, amb la doxa (opinió o coneixement sense fonamentar) que, a la vegada, esta formada per la eikasia (imaginació) i la la pistis (creença). Així, doncs, l'opinió o doxa representa un fals coneixement, tot i que pot semblar el vertader, com els passa als presoners de la caverna. La part corresponent a l'exterior de la caverna representa, des del punt de vista epistemològic, el vertader coneixement o episteme, que es divideix en dos graus, de menor a major importància: la dianoia o coneixement discursiu (coneixement científics i matemàtic, i la noesis o coneixement filosòfic que es desenvolupa dialècticament.


El camí d'ascensió -dur, llarg, esforçat- des de l'interior de la caverna, que el presoner fa amb l'ajut del misteriós personatge que l'arrossega cap amunt (al·legoria del mestre), representa el que Plató en diu la dialèctica ascendent. El camí invers, un cop el presoner s'ha alliberat dels falsos coneixements i pot tornar a ensenyar la vertadera realitat, és conegut com a dialèctica descendent.

ACTIVITAT 5. L'intel·lectualisme moral socràtic.

Protàgoras, 352b-c.

"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"


Plató parla sobre la ciència, i que allò que mou a les persones és l'amor, les passions...
La ciència és incapaç de ser controlada per l’home. Sòcrates és al que a través dels diàlegs, fa entendre a les diferents persones de la realitat. Plató, vol aconseguir que la gent vegi el bé i també el mal i que puguin reflexionar per si mateixos,vol que l’home per si sol pugui saber el que està bé i el que no ho està. Sòcrates ens parla l’intel•lectualisme moral, vol definir els conceptes morals per tal de facilitar el diàleg. Sòcrates creu en un coneixement universal i no en un relativisme, defensa dient que si tothom entén per bo o just una cosa diferent no ens podem comunicar. A més Sòcrates creu que la veritat està en el interior de les persones.

Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

És impossible poder arribar arribar a la veritat absoluta, ja que primer hem de conèixer i que són infinits els àmbits que un pot explorar d'un mateix. No podem conèixer ja que cada persona es diferent. Només nes podem conèixer a nosaltres mateixos. Però per altra banda penso que no ens podrem arribar a conèixer mai , ja que ens conèixem dia a dia esperimentant els seus comportaments. Però quan vagi pasant el temps, si ens conèixerem a nosaltres mateixos i tot el que ens envolta. Per tant, en un principi si no coneixem, no sabem la realitat però a mesura que pasa el temps si podrem coneixer la veritat trobada o la realitat que ens envolta. El problema que té el coneixement, es que pots estar segur de que realment conèixes “allò” o no. Per tant el conèixer és relatiu, uns poden pensar que si es pot conèixer, i altres no.

ACTIVITAT 3. Textos de Parmènides

1- Doncs t'explicare( tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable perquè la veritat l'acompanya; l'altre, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar.

2- Perquè és el mateix pensar i ésser
3- Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant,presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món , ni reunint-lo.

4- És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.

5- Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això que és que t'ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d'aquesta primera via de recerca i després d'aquell altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals;(...) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i el no mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.


1. Parmènides tracta sobre les dues vies de recerca, la primera és la ruta de la veritat i la segona és l'opinió.

2.Via de la veritat i via de l’opinió

3. Anomena les dues vies com a coneixement essencial. Defensa que el que és, és l'ésser racional i que les aparences ens donen imatges mutables.

4.Defensa una postura relacionada amb el logos. Creu que tot canvia. També creu que existeix una llei universal del logos i que tot ho redueix al foc i a la llei de contraris.

ACTIVITAT 2. Textos d'Heràclit

1.Aquest textos escrits per Heràclit tracten sobre la seva llei de canvi i sobre el logos.Explica que el món és un lloc de canvis continus i que hi mana una raó universal, que ha de conèixer l’ésser humà.


3.Heràclit explica la seva llei del canvi, on diu que hi ha una sola realitat que canvia constantment.Diu que el foc és el principi de totes les coses. Ell diu que l’ésser humà té logos i ha de coneixer la raó universal per viure en plena harmonia.

4. L’origen de totes les coses les trobem al foc i la lluita de contraris donen lloc a l’harmonia. Tales de Milet creia que l’arkhé era l’aigua i d’aquí l’origen de tot. Anaxímenes creia que era l’aire i Anaximandre defensava l’apeiron com al no res.

Henri Bergson. Vida i Obra

VIDA

Va néixer el 18 d'octubre de 1859 a la ciutat de París. Fill de mare anglesa i pare jueu polonès exiliat. Va estudiar humanitats a l'École Normale Supérieure de la capital Gala, on es va graduar el 1881.Entre 1897 i 1900 fou professor d'Humanitats continuant els seus estudis i aconseguint el doctorat a la Universitat de París. A partir de 1900 va ser catedràtic de filosofia occidental del Collège de France, on fou mestre docent fins el 1921, any en el qual es va retirar de l'ensenyament.
Bergson va morir a la ciutat de París el 4 de gener de 1941.

OBRA

Bergson, hereu d'un pensament romàntic, propugna l'acció. Reflecteix l'impaciència sobre el desapassionat exercici de la raó dels científics i filòsofs. Bergson aposta per la realitat de les experiències. Bergson ataca la lògica mateixa com una influència nefasta que cal vèncer. Aquesta doctrina s'exposa en la seva obra L'évolution créatrice ("L'evolució creadora", 1907) on aposta per una evolució "artística" on els canvis evolutius de la naturalesa es facin per impulsos creadors, a la manera d'un artista que vulgui fabricar característiques noves inexistents. De l'home considera que ha arribat a una etapa on l'intel·lecte ha sobrepassat a l'instint. Això per a ell és una desgràcia ja que a l'eliminar-se el seu instint s'elimina també la seva llibertat vital. La forma més elevada d'instint és la "intuïció", que és una espècie d'activitat mental que li proporciona una veritat directament d'acord amb el món. Allà on l'intel·lecte deforma la realitat, la intuïció capta l'experiència tal com és. L'any 1927 va guanyar el Premi Nobel de Literatura.

ENLLAÇOS

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou423se.htm

http://www.epdlp.com/texto.php?id2=161

TEXT D'ANAXIMANDRE. Activitat 1 (2nBaxt)

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penses per la seva injustícia, segons l'ordre del temps."

Per entendre aquest text, primer s’ha de saber que l'ápeiron “és el principi i element de totes les coses, i que conté la causa total del naixement i la destrucció del món”.

Aquest text parla sobre el ápeiron, tot el cosmos sorgeix del ápeiron i que quan tot finalitza, torna a l’ápeiron, per tornar a crear un altre kosmos.
En en el cosmos hi ha una lluïta de contraris i per equilibrar aquest desordre tot tindrà que tornar a l’ápeiron.

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from rocio5.

Definicións tema 10

Intel·lectuisme Moral:Identifica el saber amb la virtut.
Maièutica:És l’art de donar llum a la veritat
Hedonisme:Experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor
Felicitat(Aristòtil):Ser home en el sentit més ple de la paraula
Prudència:Constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé, ens ajuda a trobar el terme mig entre el defecte i l’excés.
Pau interior:fent-se sensible el sofriment i les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers:Introduida per Jeremy Bentham, diu que tots els plaers són iguals en qualitat, i que els plaers de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total de plaer.
Utilitarisme de les regles:Exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les consequències.
Ètica deontologista:Es preocupa pel deure
Ètica teleològiques:Persegueixn un fi
Imperatiu categòric:Són ordres morals. Obliguen de forma universal i incondicional, mana sense condicions, sense prometre res a canvi
Dignitat humana:Els éssers que poden intercambiar-se per altres tenen un preu, és possible trobar-los un equivalent. Un ésser autònom és únic i per aixó no té preu, sinó dignitat
Intuicionisme dels valors:afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme:Els principis universals allunyen els individus de la comunitat en la qual adquireeix la identitat i els porten a ignorar quines virtuts cal cultivar.
Universalisme:
teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Jonh Stuart Mill

John Stuart Mill nasqué a Pentonville, Londres (Anglaterra) i fou el primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajuda de Jeremy Bentham i Francis Place. Rebé una educació molt rigorosa i fou aïllat deliberadament del contacte amb altres nois de la seva edat. El seu pare, un seguidor de les idees de Bentham i de l'associacionisme, tenia la idea de crear una figura intel·lectual que continués difonent les idees utilitaristes després de les morts de Bentham i d'ell mateix.

Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als tres anys sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues amb la seva corresponent traducció a l'anglès, a l'edat de vuit anys les faules d'Hisop, l'Anàbasi de Xenofont i l'Heròdot i tenia coneixements de Luci, Diògenes, Isòcrates d'Atenes i Plató. També tenia força coneixements de la història d'Anglaterra. Als vuit anys, començà a estudiar llatí, geometria i àlgebra i féu de mestre als seus germans més petits. Les seves lectures principals eren sobre temes d'història si bé llegí tots els autors clàssics grecs i llatins que es llegien a les universitats de l'època; així a l'edat de deu anys llegia Demòstenes i Plató amb facilitat. El 1818 el seu pare publicà Història de l'Índia. immediatament després, comença a estudiar lògica i llegeix els tractats d'Aristòtil. En els anys següents, s'introdueix en l'economia política i estudia Adam Smith i David Ricardo.

Mill treballà per la Companyia de les Índies Orientals britànica, però fou també Membre del Parlament pel partit liberal. En la seva obra "Consideracions sobre el govern representatiu", Mill exposa diverses reformes per al parlament i el sistema electoral, especialment en temes de representació proporcional i extensió del dret de sufragi.

El 1851 Mill es casà amb Harriet Taylor després de 21 anys d'amistat. Harriet Taylor tingué una gran influència en l'obra de Mill tant al llarg de la seva amistat com posteriorment durant el matrimoni; n'és un exemple la defensa que fa Mill dels drets de la dona.


[edita] Obra
La seva obra Sobre la Llibertat fou un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu. Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill defensà que el paper de l'estat hauria de ser la supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany. Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Els éssers humans, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients, i tenen les opinions que volen, i l'Estat no ha d'intervenir en aquests afers de la vida privada.

Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d'altres persones, i, per tant no poden circumscriure's dins l'àmbit de la vida privada de la persona. És, només en aquestes circumstàncies en les que l'Estat pot intervenir. Cal controlar els Poders de l'Estat, i situar-los, només en l'àmbit de la vida pública. John Stuart Mill valora com un bé preciós la llibertat dins l'àmbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió són elements de la màxima importància pel seu pensament.

D'acord amb Isaiah Berlin, Mill només parla de llibertat negativa, és a dir, que per a ell la llibertat es defineix com l'absència d'impediments obstacles i/o coerció. Aquesta concepció de la llibertat contrasta amb la idea de llibertat positiva que centra el focus d'atenció en la capacitat d'actuació i en la presència d'oportunitats per exercir la llibertat.

Cal distingir entre allò que desitgem, ja que ens fa feliços, d'allò que desitgem per poder arribar a ser feliços. Les virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem Felicitat, són el camí cap a la Felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la comprensió de la Felicitat a travès del coneixement i l'experiència.

Així, John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en ell mateix, i que les accions seran considerades correctes o incorrectes en funció de si proporcionen la Felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que considera la Felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.

La Felicitat és l'única cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que és desitjable, ho és com un medi per arribar a la Felicitat. Com ho podem probar? Tenim força problemes per fer-ho degut a l'evidència del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, però això no té per qué significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relació entre allò que és bo i allò que és desitjable.

No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors, i plaers inferiors, i les nostres accions han de donar preferència als plaers superiors. Aquí veiem una clara influència del pensament d'Epicur i d'Aristòtil. Els plaers superiors són els que porten al desenvolupament moral propi de l’ésser humà: el coneixement, i el treball intel·lectual. Per això afirmarà: És millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, i és millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet.


L'obra magna de Mill fou Sistema de Lògica, de la qual es realitzaren nombroses edicions. En aquesta obra avalua les categories aristotèliques i proposa el seu propi sistema. Exposa la seva teoria de termes i proposicions i es centra en el procés inductiu. Aquesta obra recull una forta influència de l'obra de William Whewell Història de les ciències inductives (1837).

Comentari de text: La persona té dignitat i no preu.

Idees principals:
Tracta sobre la dignitat i el que no té dignitat, explica que en la nostra felicitat com a fi tot el que no té dignitat, té un preu.
Hi han actes que s'han de pagar, però uns altres que no perquè són actes morals de la teva dignitat

posa títol: La dignitat i el preu.

El text es centra en la consciència moral i d’imperatiu categòric, els imperatius que proposava Kant, que es basaven en unes ordres morals com en el text la dignitat i per això no té preu, a diferencia entre els cínics que consideren que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l’individu davant les normes i les institucions socials o els estoics que creuen que és savi el que viu segons la natura i per això s’interessen per l’ordre dels cosmos i per aquest sabem com ens hi hem de comportar, o els hedanistes que consideren que hi ha de moral perquè els homes busquen els plaer i fugen del dolor i pensen que la intel·ligència serveix per calcular els mitjans més adequats per aconseguir el màxim plaer possible.
la dignitat no és podria mai perdre perquè quant la perds des de un principi ja les coses cambien.

ES MILLOR SER UN ÈSSER HUMÀ INSATISFET QUE UN PORC SATISFET

Referent a la frase “ És millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet”, jo no hi estic d’acord. Penso que una persona que és simple, pot ser més feliç que una persona molt culta. Per mi la felicitat és més important que ser simple o no. Un clar exemple és el personatge de dibuixos animats, Homer Simpson. Homer és molt simple, en canvi és molt feliç simplement amb una cervesa i un donut. Però clar, també tenim la possibilitat de que el ximple sigui feliç amb el que té perquè tampoc no coneix més. Potser si Homer siguès una mica més llest, seria més feliç. Però jo penso que la felicitat se la posa un mateix, i la busca un mateix. La vida és una busca constant de la felicitat, i mai arribarem a tenir la felicitat màxima. Cadascú sap quina és la seva felicitat i s’ha d’apendre a ser feliç amb el que hi ha.

Ningú fa mal sabent que ho fa

No estic d'acord amb aquesta afirmació. Crec que si hi han persones que són plenament concients de que estàn provocant mal. Un exemple és Adolf Hitler, que era una persona molt intel·ligent i sabía perfectament que el que estava fent no era gens bó. No hi ha cap personaque no sapiga distingir entre el que és el bé i el que és el mal. Moltes vegades sense volguer si que fem accions que poden fer mal a algú però no sempre és així.

Definicións tema 9

Temperament:conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposem a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i el que és dolent.

Llibertat interna: és l’absència de cohesió interna que et permet decidic sobre les decisions que t’afecten.

Condicionament: l’home no té absoluta i total llibertat, però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: llei segons la que diu que tot està escrit.

Determinisme econòmic: L’home està determinat per la infraestructura econòmica.

Determinisme genètic: estem influenciats pel gens.

Ús regulatiu: Kant va proposar que tot fenomen es pot investigar com si tingués una causa, això no vol dir que la tingui. Només opta per aquest perquè a l’hora que es realitza la investigació no es renuncia a la llibertat.

Autonomia moral: afirma que el subjecte dóna a si mateix la seva pròpia llei.

Nivell preconvencional: es el nivell en el qual s’actuen i es creu just allò que s’atisfà les meves necessitats. Per tant són persones immadures que actuen per impulsos nerviosos i que són totalment heterònoms.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. Consciència per damunt de la llei.

Responsabilitat moral: ha d’assumir la reparació dels danys fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi imperatiu ecològic, obrar de tal manera que respectem el teu entorn per afavorir una vida saludable a la Terra, per això és important que actuem com a cooresponsables.

Destapa la felicitat

Aquest anunci ens explica l'importancia de la vida. Ens presenta a l'home més gran i a la nena més jove. El senyor lo explica que es troba afortunat per haver nascut. I que al final, només ens queda a la nostra ment, les coses bones de la vida. És curiós, però la vida és un regal, amb moments bons i difícils però s'ha de disfrutar, perquè la vida és molt curta. La vida passa molt ràpida, la vida és un "TEMPUS FUGIT". Per això hem d'anar a buscar les coses que ens facin feliços, i no en aquelles que només ens fan perdre el temps. Si estem aqui, aprofitem-ho!

La Fàbrica de la felicitat

Quan vaig veure aquest anunci, em va agradar. Perquè explica, o almenys m'ho sembla a mi, que hi han persones a la nostra vida que fan tot el possible perque siguem feliços. A la vida pasem obstacles, i a vegades per un petit error, "llençem a la borda" tot el que habiem aconseguit fins ara. Però només amb esforç podem aconseguir allò que ens proposem. Perquè som lliures de fer feliç a qui volguem.

L'estaca de Lluis Llach

L'estaca
(Lluís Llach)

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar

Creus en el Destí?

És difícil saber si existeix el destí o no. Penso que les persones hem de ser lliures per triar el nostre camí. Les eleccións del nostre pasat venen determinades per les nostres experiències. Som el que som perquè hem nascut en un lloc i en un temps determinat, potser si haguesim nascut en un temps diferent, el nostre carácter seria diferent o potser no. Tots alguna vegada hem pensat com seria la nostra vida si haguesim nascut en una família diferent, en un pais diferent...
Que hagues pasat si els nostres pares no saguesin conegut? Nosaltres potser no existiriem. Á part de tot aixó, penso que el destí no existeix, només existeix l’ho inevitable. M’hes imposible pensar que cada moviment, cada gest, cada acció estigui escrit, sinó quina vida més buida tindríem. Cadascún de nosaltres conduim la nostra vida apartir del que anem aprenent i no esperant el nostre futur. Per tant, la vida no està escrita, sinó que la escribim nosaltres durant el nostre recorregut.

Que és el Bé?

La paraula “bé” no significa per tots el mateix. El bé requereix el mal perquè sinó no te valor, el mateix pasa a l’inversa. L'home busca la felicitat, el bé és el que la permet arribar a la felicitat, mentre que el mal és el que impedeix la seva felcitat. Jo crec què el bé i el mal existeixen. Però tots dos conceptes són creats per els humàns. Perquè cadascú creu que una cosa es una bona i una altra es dolenta.
Per exemple, per a mi robar es dolent, però per a una persona que no té casa, ni treballa ni diners, robar serà bó. Per això és que el bé i el mal i són dins de cadascú.
El bé es tot allò que afavoreix el teu èxit personal i allò que no faci mal a ningú.

Exemples de Fal·làcies

Preguntes complexes
Has deixat de jugar al ordinador?

Argument ad ignorantiam
No s’ha pogut comprovar que Deu existeix, per tant no existeix.
No s’ha pogut comprovar que deu no existeix, per tant no existeix.
Argument circular
La noia és morena perquè té el cabell negre.

Fal·làcia ad hominem
Papa, com em pots dir que estudii si tu de petit no ho vas fer?

Fal·làcia ad baculum
No pots suspendre cap més matèria, perquè sí no deixaràs de sortir els dissabtes.

Fal·làcia ad populum
Com em pots fer aixó? Amb lo que he fet jo per tu!

Fal·lacia ex populum
Tothom admet que la teoria del Big Bang es correcta, per tant es certa.

Fal·làcia Post hoc, ergo propter hoc
El fet de que porti les estampes de la verge en els exàmens, fa que els aprovi.

La generalització precipitada
Alguns culès són maleducats.
Tot els culès són maleducats.

Argument del pendent relliscós
Si fas els deures, et posaràn positius,
I si et poses positius, et pujaràn la nota i aprovaràs.

Preguntes de la pàgina 139

àEsteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Jo crec què Déu si què pot ser omnipotent ja què el mal només pot ser vençut per la fe, l'esperança i l'amor.
àEntra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Si què entra en contradicció ja què Déu és l´unic què pot superar el mal.
àQuines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és el dolor en totes les seves formes, en el món, inclosos els desastres naturals. El mal moral és la lliure decisió humana d’actuar contra el bé.
I en el Moral , tampoc podem posar a Dèu com el responsable ja què el qué passa es què es la lliure decisió de home d´actuar de aquesta manera , és una desició què forma part de la lliure elecció humana .
àQuin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
.Crec que el mal està en l'essència mateixa i en la naturalesa de l'ésser humà.
àSeria possible, i desitjable, un món sense mal?
No crec què sigui possible ja què es un fet què be en el essér humà.
àEls terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Són simples fenòmens naturals.

Definicións del tema 6

- individuà És qualsevol ésser complet què pertany a una èspecie sigui animal o vegetal.
- individualisme posesiuà La llibertat individual és va desenvolupar amb el temps fins a convertir-se en la teoria Individualisme Possesiu.
- sociavilitat naturalà L' ésser humà és un " animal polític" que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d' acord amb les capacitats pròpies.
- contractualismoà És diu què l' ésser humà no és sociable per naturalesa, sinò que la societat és una construcció artificial nascuda per fer possible una convivència precària.
- pacte socialà Rousseau diu que l' home és per naturalesa benèvol però que la societat la seva ment amb l' egoisme i la propietat privada el que posa en perill la sana convivència entre les persones, per tant, per sortir d' aquesta situació caldria una societat justa basada en l' acord de tothom i orientada cap al bé comú.
- voluntat generalà És el què el conjunt de persones estan decord amb alguna cosa .
- antropologia socialà Aquesta ciència es dedica a l' estudi de la manera de viure dels diferents grups humans i l' evolució que han experimentat i el comportament de les diferentes societats.
- socialització primariaà És el procés pel qual s´interioritza el procés de sociabilització que té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat des de els primers moments de la infantesa.
-culturaà És la capacitat humana universal per a classificar, codificar i comunicar llurs experiències de manera simbòlica siguin de coneixaments , creences , art, moral , dret, costums i altres actituts i hàbits què l´home adquireix com a membre de la societat.
- subculturaà Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major
- contraculturaà És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta un projecte de cultura i societat alternatiu
- civilitzacióà Moviement de rebel·lió contra la cultura hegemòniga que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
- etnocentrismoà Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar als altres.
- xenofòbiaà Odi envers els estrangers.
- racismeà Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física.
- aporofòbiaà Es basa en el menyspreu i el rebuig envers el pobre.
- relativisme culturalà Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d´una cultura aliena , i recomana la tolerancia cap a les diferents expressions culturals.
- interculturalismeà Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativismo cultural perquè propunga la trobada entre les diferents cultures en condicions d´ igualtat.

De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

Si que podem viure amb altres cultures, pero poca gent pensa així. L’individu avui en dia no vol viure amb altres cultures que no sigui la seva, per la raó que quant una persona marxa a l’extranger a segons quin país, li obliguen a posar en practica la seva cultura. A tot aixó s' afegeix la falta de respecte, que alguns individus tenen en vers aquells que són diferents. La multiculturalitat conserva la pròpia identitat de cada cultura però no produeix diàleg. Ha de ser present el respecte als Drets Humans. En el fons totes les cultures són iguals; una posició intercultural defensa que les cultures són diferents però poden trobar un àmbit comú de diales. La convivència acostuma a ser difícil, però es pot conviure respectan als altres. Les cultures s’han de conèixer, i per tant hem de conviure amb els altres.

<< El Choque de las civilitzaciones >>

Huntington pensa que ens encaminem cap un món multipolar on les causes dels conflictes seran culturals i religioses.Les diferències culturals són més concretes que no pas les ideològiques i el que ha de fer Occident és unir-se, deixar de banda les divisions internes, i tornar-se a rearmar.. Segons Huntington i un ingent nombre d’intel·lectuals, la diferència és motiu de conflicte.

Aportacions de l'antropologia cultural

LES PRIMERES SOCIETATS
-Sobrevivien graciés a la casa i a la recol.leció
- tots aconsegueixen els aliments i els consumeixen)
-El cap d’aquestes societats és un home amb experiència que ha de prendre decisions.
- Viuen en cabanes.

LES SOCIETATS AGRÍCOLES
-I era present el sedentarisme , què es l´esgotament del caçador i l´augment demogràfic què fan empenyer a l´home a buscar nous recursos de conreus i a domesticar certs animals.
-eren ser sedentaris.
-lAcumulació i redistribució controlada.
Hi ha un cap de la tribu s´ha encarrega de recollir i emmagatzemar béns per satisfer les necessitats de la població.


ESTATS NAIXENTS :
Per passar d´aquestes societats primitives a l´Estat va donar unes condicions noves:
Una forta centralització del poder
Una estratificació social mes gran
Una clara divisió de funcions
Una desigualtat en la distribució de la riquesa
Un desenvolupament urbanístic
Un notable creixement natural

L'èsser humà és sociable per naturalesa?

L’èsser humà si és sociable per naturalesa. Els èssers humans necesitem la societat per viure, per portar a terme les nostres capacitats i per ser feliços. Com va dir john Stuart Mill al segle XIX, “ Lèsser humà no és una illa”. No s’entèn a l’èsser humà fora de la societat, l’humà per si sol no és res. Els èssers humàns disposem d’un llenguatge que nomès s’utilitza dins de la societat. Aquesta et permet conèixer el bé i el mal, i els humàns estem obligats a fer-ho. L’èsser humà té la necessitat de comunicar-se, per això existeix la societat, sense societat no existiria l’èsser humà.

DOC.1 ( Pàg 120 )

1-Idees principals
Hem de ser independents dels altres, ja que la independència significa llibertat. L’individu ha de mirar per si mateix.
2-Tìtol
Les proposicións del individualisme possesiu
3-Argument del text
L’èsser humà ha de ser lliure, per tant, ha de deixar de dependre dels altres. L’individualisme possesiu diu que l’individu és el propietari de si mateix i que no deu res a la societat
4-Compara amb altres teories
El podria comparar amb el Individualisme Altruista, ja que defensa que els humans estem dotats d’una insociable sociabilitat, i que és necessari trobar un equilibri entre un individualisme insolidari i un col·lectivisme.

Definicións.

-Raó Teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món , cap al coneixement de la realitat.
-Raó Practica: Mira d‘orientar l‘acció, s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos a la consecución d’una idea moral.
-Metafísica: Pretén anar més enllà de les explicacións científiques. Tracta sobre els primers principis i de les primeres causes
-Opinió(Kant): Estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert però no en té seguretat.
-Interès emancipador: Allibera el éssers humans de la dominació i la reprensió.
-Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.
-Dogmatisme : És la capacitat de la veritat absoluta
-Esceptisme Moderat: Defensa que ens hem de comportar allò que és probable.
-Criticisme: És la posició intermèdia entre el dogmatiste i l’esceptisme. Obté conèixements certs però revisa els límits.
-Perspectivisme: Què si què es pot arribar el coneixement de la realitat però conjugant diferents perspectivas.
-Realisme: L’objecte de conèixer existeix per si mateixa independenment del subjecte.
-Idealisme: Què la realitat no existeix independentment del subjecte què la coneix.
-No esi: té com objecte d'estudi les idees. És la mateixa conciència.
-.Perjudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització...
-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat .
-Autoritat: Afirmació què s’accepta com a certa perquè prové d’algun aquí es concedeix el crèdit per el coneixement què te de la matèria.
-Evidencia sensible: És el criterio que considera cert allò que be donat a través dels sentits
-Adequació: concordança en el què és diu de quelcom i quelcom és.
Coherència : Corcondança entre pensament i realitat
-Pragmatisme: Identifica el que és cert amb el que és útil.
-Concents: Acord al qual arriben uns interlocutors en condicións ideals de diàleg
-Contingència: Allò que és però podría no ser.

Lo Virtual és real?

Dir si lo virtual és real o no és quelcom relatiu. Podríem dir que és real perquè l’utilitzem cada día i perque apareix tal com es. Però per una altra banda, podem dir que no és real perquè no ho podem tocar, no és tangible.
El terme virtual és un concepte per a referir-se a un aspecte de la realitat que no és material, però que si és real. Lo real es allò que té existència. Crec què lo que és virtual pot arribar a ser real perquè ens pot ajudar a descobrir coses què no les coneixem.