ACTIVITAT 5. L'intel·lectualisme moral socràtic.

Protàgoras, 352b-c.

"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"


Plató parla sobre la ciència, i que allò que mou a les persones és l'amor, les passions...
La ciència és incapaç de ser controlada per l’home. Sòcrates és al que a través dels diàlegs, fa entendre a les diferents persones de la realitat. Plató, vol aconseguir que la gent vegi el bé i també el mal i que puguin reflexionar per si mateixos,vol que l’home per si sol pugui saber el que està bé i el que no ho està. Sòcrates ens parla l’intel•lectualisme moral, vol definir els conceptes morals per tal de facilitar el diàleg. Sòcrates creu en un coneixement universal i no en un relativisme, defensa dient que si tothom entén per bo o just una cosa diferent no ens podem comunicar. A més Sòcrates creu que la veritat està en el interior de les persones.