Projecte 3

Influències de Bergson

El més pròxim a Bergson és Boutroux, només 14 anys major que ell, i del que va ser deixeble precisament en l'època que Boutroux mostrava l'estratificació ontològica de la realitat en capes discontínues de les quals, si unes poden explicar-se mitjançant lleis necessàries, unes altres només són intel·ligibles si s'admet la contingència. També té relació directa amb Lachelier, al com dedica en 1889 el seu primer Assaig; aquest autor s'havia plantejat, sota el tema del fonament de la inducció, la qüestió de les relacions entre necessitat i llibertat. Gran prestigi té en aquells dies Ravaisson, de qui Bergson admira la seva sensibilitat per l'individual concret no només en el món mecànic de la naturalesa, sinó també en el món «interior» de les maneres actives de la consciència. També Ollé-Laprune, amb la seva concepció de la veritat només arribada en una interiorización, influïx en el nostre autor. Però és sens dubte Spencer qui, amb el seu evolucionismo, opera més decisivament sobre l'engegada del pensament de Bergson. Aquest ens dirà anys més tard, en l'assajo Introduction, que ell va partir de la impressió que tots els sistemes filosòfics clàssics emmalaltien del defecte de no plegar-se a la realitat; només era una excepció Spencer, però el seu sistema li va semblar insuficient i al proposar-se reforçar-lo es va trobar amb el tema del temps, que ja seria des d'ara una de les motivacions centrals de la seva filosofar. No es pot fer metafísica intentant reconstruir la qualitat amb conceptes, per a filosofar cal invertir l'adreça del pensament, duent-lo a prendre «consciència de la durada».. La filosofia moderna va en sentit invers a l'antiga, i sobre la Idea posa l'Ànima; però el racionalisme i l'empirisme s'entotsolen en el concepte, oblidant el caràcter simbòlic d'aquest instrument lògic; la crítica de Kant va contra aquestes maneres d'entendre el coneixement, per a concloure, en una espècie de nou platonisme, com és possible la ciència i per què no és possible la metafísica. Però la metafísica, i això és el que no va advertir Kant, és un coneixement que aspira a captar progressivament i des de dintre el propi fer-se que la realitat consisteix.