De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

Si que podem viure amb altres cultures, pero poca gent pensa així. L’individu avui en dia no vol viure amb altres cultures que no sigui la seva, per la raó que quant una persona marxa a l’extranger a segons quin país, li obliguen a posar en practica la seva cultura. A tot aixó s' afegeix la falta de respecte, que alguns individus tenen en vers aquells que són diferents. La multiculturalitat conserva la pròpia identitat de cada cultura però no produeix diàleg. Ha de ser present el respecte als Drets Humans. En el fons totes les cultures són iguals; una posició intercultural defensa que les cultures són diferents però poden trobar un àmbit comú de diales. La convivència acostuma a ser difícil, però es pot conviure respectan als altres. Les cultures s’han de conèixer, i per tant hem de conviure amb els altres.

<< El Choque de las civilitzaciones >>

Huntington pensa que ens encaminem cap un món multipolar on les causes dels conflictes seran culturals i religioses.Les diferències culturals són més concretes que no pas les ideològiques i el que ha de fer Occident és unir-se, deixar de banda les divisions internes, i tornar-se a rearmar.. Segons Huntington i un ingent nombre d’intel·lectuals, la diferència és motiu de conflicte.

Aportacions de l'antropologia cultural

LES PRIMERES SOCIETATS
-Sobrevivien graciés a la casa i a la recol.leció
- tots aconsegueixen els aliments i els consumeixen)
-El cap d’aquestes societats és un home amb experiència que ha de prendre decisions.
- Viuen en cabanes.

LES SOCIETATS AGRÍCOLES
-I era present el sedentarisme , què es l´esgotament del caçador i l´augment demogràfic què fan empenyer a l´home a buscar nous recursos de conreus i a domesticar certs animals.
-eren ser sedentaris.
-lAcumulació i redistribució controlada.
Hi ha un cap de la tribu s´ha encarrega de recollir i emmagatzemar béns per satisfer les necessitats de la població.


ESTATS NAIXENTS :
Per passar d´aquestes societats primitives a l´Estat va donar unes condicions noves:
Una forta centralització del poder
Una estratificació social mes gran
Una clara divisió de funcions
Una desigualtat en la distribució de la riquesa
Un desenvolupament urbanístic
Un notable creixement natural

L'èsser humà és sociable per naturalesa?

L’èsser humà si és sociable per naturalesa. Els èssers humans necesitem la societat per viure, per portar a terme les nostres capacitats i per ser feliços. Com va dir john Stuart Mill al segle XIX, “ Lèsser humà no és una illa”. No s’entèn a l’èsser humà fora de la societat, l’humà per si sol no és res. Els èssers humàns disposem d’un llenguatge que nomès s’utilitza dins de la societat. Aquesta et permet conèixer el bé i el mal, i els humàns estem obligats a fer-ho. L’èsser humà té la necessitat de comunicar-se, per això existeix la societat, sense societat no existiria l’èsser humà.

DOC.1 ( Pàg 120 )

1-Idees principals
Hem de ser independents dels altres, ja que la independència significa llibertat. L’individu ha de mirar per si mateix.
2-Tìtol
Les proposicións del individualisme possesiu
3-Argument del text
L’èsser humà ha de ser lliure, per tant, ha de deixar de dependre dels altres. L’individualisme possesiu diu que l’individu és el propietari de si mateix i que no deu res a la societat
4-Compara amb altres teories
El podria comparar amb el Individualisme Altruista, ja que defensa que els humans estem dotats d’una insociable sociabilitat, i que és necessari trobar un equilibri entre un individualisme insolidari i un col·lectivisme.

Definicións.

-Raó Teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món , cap al coneixement de la realitat.
-Raó Practica: Mira d‘orientar l‘acció, s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos a la consecución d’una idea moral.
-Metafísica: Pretén anar més enllà de les explicacións científiques. Tracta sobre els primers principis i de les primeres causes
-Opinió(Kant): Estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert però no en té seguretat.
-Interès emancipador: Allibera el éssers humans de la dominació i la reprensió.
-Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.
-Dogmatisme : És la capacitat de la veritat absoluta
-Esceptisme Moderat: Defensa que ens hem de comportar allò que és probable.
-Criticisme: És la posició intermèdia entre el dogmatiste i l’esceptisme. Obté conèixements certs però revisa els límits.
-Perspectivisme: Què si què es pot arribar el coneixement de la realitat però conjugant diferents perspectivas.
-Realisme: L’objecte de conèixer existeix per si mateixa independenment del subjecte.
-Idealisme: Què la realitat no existeix independentment del subjecte què la coneix.
-No esi: té com objecte d'estudi les idees. És la mateixa conciència.
-.Perjudici: Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització...
-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat .
-Autoritat: Afirmació què s’accepta com a certa perquè prové d’algun aquí es concedeix el crèdit per el coneixement què te de la matèria.
-Evidencia sensible: És el criterio que considera cert allò que be donat a través dels sentits
-Adequació: concordança en el què és diu de quelcom i quelcom és.
Coherència : Corcondança entre pensament i realitat
-Pragmatisme: Identifica el que és cert amb el que és útil.
-Concents: Acord al qual arriben uns interlocutors en condicións ideals de diàleg
-Contingència: Allò que és però podría no ser.

Lo Virtual és real?

Dir si lo virtual és real o no és quelcom relatiu. Podríem dir que és real perquè l’utilitzem cada día i perque apareix tal com es. Però per una altra banda, podem dir que no és real perquè no ho podem tocar, no és tangible.
El terme virtual és un concepte per a referir-se a un aspecte de la realitat que no és material, però que si és real. Lo real es allò que té existència. Crec què lo que és virtual pot arribar a ser real perquè ens pot ajudar a descobrir coses què no les coneixem.