Definicións

Definicións de Filosofia

Saber Ordinari: És basa en el saber que sap el què, però no el perquè.
Saber científic: És el saber que li preocupa el perquè.
Saber filosofic: Té la finalitat d’entendre l’estructura fonamental de la realitat.
Ciència: Tipus de conèixement que aplica l’experimentació i les matemàtiques a l’estudi de l’arrel.
Mètode: Manera de pensar, prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema(Axiomadeductiu).
Mètode hipoteticodeductiu: Parteix d’una hipòtesi i després la contrasta a través de l’experiència.
Hipòtesi: Suposició provisional sobre el comportament d’un determinat aspecte de la natura.
Llei: Una hipòtesi confirmada.
Inducció Completa: Parteix del conèixement individual de tots i cadascún dels casos que tenen lloc en un àmbit.
Mite: Narració fantàstica on apareixen personatges que expliquen el cosmos.
Mètode Empiricoracional: És el mètode on els sentits es mostren i la raó s’encarrega d’unificar.
Empirisme: Dóna importància a l’experiència i no tant a la raó.
Idees Innates: Són idees clares, evidents i certes que provenen de la raó i no les hem aprés.
Mètode AnaliticolingÜistic: La seva finalitat és aclarir el llenguatge.
Hermenèutica No Normativa: No posa normes a la comprensió.
Joc de llenguatge: Diverses formes d’utilitzar el llenguatge.
Pretensións de la validesa de la parla: Normes que ha de poseÏr tota la comunicació segons l’Hermenèutica Normativa.
Ontologia: Filosofia teòrica, que va parla el tractat de l’èsser.
Estètica Filosofia pratica, que s’ocupa de la bellesa.